El valor de l'atenció sanitària domiciliària

L'evolució de la medicina, i el model d'atenció sanitària implantat a la nostra societat, han convertit els hospitals en el lloc segur per excel·lència, en el qual s'han d'atendre i solucionar els nostres problemes de salut quan adquireixen certa importància o quan es presenta la necessitat d'una ràpida solució. Paral·lelament, la capacitat cuidadora de les famílies ha disminuït, al delegar amb freqüència les cures en l'aparell sanitari proveïdor de protecció. Durant molt temps, es va equiparar la permanència en el domicili en situacions de complexitat o de final de vida com un endarreriment, com un senyal d'assistència deficitària. Res més lluny de la realitat. Ni l'hospital és tan segur com s'imagina, ni el domicili, la llar, és l'antítesi d'una bona atenció. Ja fa molts anys que l'atenció domiciliària ha deixat de ser una atenció sanitària de segona fila. Quan es pregunta a les persones, la majoria preferirien ser ateses a casa i evitar trasllats, esperes, estades a serveis d'urgències, ingressos, que suposen un trastorn pel malalt i pels seus acompanyants. El fet que, també majoritàriament, acabin optant per acudir a l'hospital, és perquè no tenen o no consideren l'alternativa. Si el malalt i la família no se senten segurs a casa, preferiran l'entorn segur de l'hospital. Però la realitat és que quan les famílies sí que disposen d'una atenció domiciliària de qualitat, amb capacitat de resolució, que garanteixi la continuïtat assistencial, se senten acompanyades, despleguen la seva capacitat cuidadora, valoren tots els elements positius que té romandre a casa pel malalt , i en molts casos acaben manifestant clarament la seva preferència per quedar-se a casa. I a més això genera una gran satisfacció, i una vivència del procés de malaltia molt més tolerable i amb una major acceptació. Si el malalt vol estar a casa, i té qui el cuidi, amb un bon suport assistencial domiciliari podrà afrontar la major part de situacions al seu domicili, i recórrer a l'hospital només quan estigui realment indicat. La progressiva longevitat ha incrementat el volum de cronicitat i dependència, i per tant les necessitats de la població, de la qual un percentatge que cal tenir en compte té serioses dificultats per desplaçar-se a les consultes, el que complica cada vegada més el seu seguiment, i l'evitació d'ingressos. Aquest és el repte de l'atenció domiciliària d'un futur que ja és present, i que ha de poder donar resposta a les múltiples necessitats compaginant recursos, tecnologia, i atenció professional i humana sempre propera i personalitzada.