Un company de viatge
Quan realitzem un viatge a una nova destinació, a un lloc que no coneixem, solem informar-nos, per diversos mitjans, per treure major partit a la nostra estada, aprofitar tot allò de bo i atractiu que pot oferir-nos, i evitar sorpreses. Quan la nostra destinació té la seva complexitat, per l’idioma, pels costums, per la geografia, sovint recorrem a un guia, i com més atrevit i difícil és el viatge, més necessària es fa la seva presència. El mateix succeeix amb la salut. Hi ha moments, o etapes, en les quals hem d’enfrontar-nos al que ens és desconegut, al que és complex i difícil. Són situacions que apareixen en forma d’una malaltia greu, o si més no preocupant, com pot ser un càncer. O en forma de complexitat per la confluència de diverses patologies cròniques que converteixen el maneig simultani en una esgotadora carrera d’obstacles. O en forma d’una dependència que per raó de l’edat o de la pròpia davallada de la salut ens deixa en mans de la voluntat d’uns altres. I és en aquestes situacions quan la figura d’un metge que exerceixi aquest rol de guia, de company de viatge, pot convertir-se en un valuós i indispensable element, un referent que pot ajudar al pacient, i als qui el cuiden, a no perdre el nord durant la singladura. No tan sols és qüestió que el metge aporti la seva experiència i coneixement en el maneig de la complexitat, o de la dependència, o de malalties greus que poden amenaçar la vida. És que, a més, coneix al pacient, a la persona, sap com és i quins valors la sustenten, i està al corrent de les seves preferències i desitjos en la forma de ser tractat pels professionals de la salut. I gràcies a això pot acompanyar alhora que exerceix la seva tasca, i pot ajudar i de quina manera quan calgui prendre decisions. Igual que el guia, el metge coneix els camins, i pot assessorar per escollir el més adient al tipus de viatge que volem fer. Quan percebem que el guia sap el que es fa, i ens porta bé, viatgem segurs; per a nosaltres tot és nou, per a ell no. Quan el pacient, i els seus familiars, perceben que el metge que els acompanya es mostra competent en un terreny que els és desconegut o dificultós, se senten segurs, i comprenen que el viatge, encara que complicat, ho és menys si van de la mà d’un bon guia. Si donem prou temps perquè es desenvolupi la confiança, arribarem a adonar-nos de quant valor pot arribar a assolir aquest referent que ens orienta en el laberint de la pèrdua de la salut, i que vetlla perquè les coses es facin com nosaltres haguéssim desitjat.